Ahir a les 22:30 aquest super stage arribava al seu final. 6 díes d'esquí intens que han servit per fer una gran millora de cara la temporada vinent. Ahir el dia va anar millor impossible. Ens aixecàvem a les 5:45, com cada dia, ja sabent que fins les 18:00 no podriem sortir del poble. Així doncs, ho vem fer tot a un ritme tranquil, com si es tractes d'un dia qualsevol. Esmorzar, posar-se botes, i cap a la furgo!! La gran sorpresa va ser al arribar a la cua, on avui semblava que hi hagues molta menys cua. Tots els clubs que marxàven dissabte, amb la idea de la cursa de bicicletes, havien optat per marxar d'hora pel matí i saltar-se l'ultim dia d'esqui. Així doncs, la cua avançava a un ritme molt més ràpid. L'estrategia d'avui era fer barreras. Ens colocàvem de 4 en 4 horitzontalment, uns darrera els altres. Jo m'hi posava darrera de tot per tancar grup i evitar emputxades. Que us ho diguin ells: va anar genial!
A les 8:00 estàvem tots adalt amb esquis posats. Dos baixades d'escalfament i cap al traçat. Avui altre cop faríem eslàlom. Baixades intenses i seguides. Al haver-hi poca cua els nens aprofitàven molt més. A mesura que avançava el matí veiem com els núvols foscos s'anaven apropant...
La neu s'anava ficant més pastosa i s'havia d'anar fent baixades derrapant per treure neu. Tot i així, com deien els entrenadors, aquest tipus de neu ens la trobarem a carreras, cosa que ha servit de motivació pels nens. Exercisis especifics per cadascú, i consells personalitzats que és sentien a través de la ràdio. A les 11:00, la Martina no ha pogut més amb el mal d'espinilla creat per la bota, i ha hagut de parar. Com allà adalt feia tant fred per estar parada, ella i jo hem baixat al bar a posar-hi una mica de gel i treure la bota. Al cap de pocs minuts ja no li feia tan mal i amb el gel li ha aliviat bastant. Tot i així, a mesura que anàven passant els minuts, anàven baixant més nens i nenes, batuts pel cansanci de tota la setmana. Abaix erem 9, qui gràcies a la generositat del Jan que ha compartit el seu paquet de Príncipe, hem fet una bona pinya a les taules del bar, mirant a la tele caigudes d'esquiadors a Copes del Món o Olimpiades. Algun feia la broma: "mireu, mireu, ara sortirà el Ferri!!" Els grans mentres, s'han quedat adalt aprofitan les últimes baixades atope, i segons els entrenadors, l'entreno d'avui ha donat moltísim de sí. Al cap de mitja hora tots estàvem abaix preparats per pujar-nos al telehuevo. Els tres entrenadors estàven contentísims. Un cop abaix del telehuevo, mentres ens treiem les botes, l'entrenador de Elit Cerdanya passava per allà, dient que dinàven i marxàven. El Carlos li ha recordat que les carreteres estàn tencades fins les 18:00h, peró ells intentaríen igualment. Al arribar a l'hotel hem acabat tots de fer maletes. Moment de recollir tota la habitació! Cal dir que alguns han estat bastanta més estona que els altres, ja que alguns tenien molta més feina, pero a la 13:30 totes les maletes ja estàven al ski room preparades. Hem anat a dinar tranquilament, amb el cap encara conscienciats que marxàvem a les 18:00... La sorpresa ha vingut quan en mig del dinar, el Carles ha rebut una trucada del Iñaki de Elit, que ens confirmava que havien pogut passar, ja que només un sentit estava tallat.
Així doncs, manos a la obra!! Furgos abaix obertes i hora de cargar!
Els que baixàven a Perpignan cargaríen maletes a la furgo de l'Ester i el resta a la furgo d'en Carles. Gràcies a la nova furgo del club, tot cabia perfectament de sobres. Mentres tots cargàven, jo m'he emportat als dos Huguets, al Pol i a l'Arnau amb mi adalt. Com encara no havia tingut temps de desmontar els robots, i ho tenia que fer en temps record, ells m'han ajudat a desmontar 5 robots i posar totes les peçes a les caixes. En 15 minuts tot desfet i ordenat, la veritat que temps récord. M'han ajudat moltísim!! Caixes abaix, cargades a la furgo de l'Ester! Els entrenadors i jo hem fet l'últim café mentres els nens jugàven els últims 15 minuts per l'hotel. A les 15:00hrs exactament, ens hem despedit tots del Ivanno i la Laura, els propietaris del hotel i qui ens ha cuidat com reis/reines aquests dies. També ha tocat despedir-nos de la Martina, la Berta i el Ferran, qui es queden una setmana més als alps.
Abraçades i petons de despedida que ens confirmava la gran amistat que tenen aquests peques. Ata si, tots a la furgo. A la del Carles el primer que ha caigut a sigut el Roger, qui al cap de 5 minuts de sortir ja estava totalment dormit. A l'altre furgo m'han comunicat al fer parada que tots menys la Maria i el Jan han caigut morts just al sortir del poble. La baixada ha sigut curiosa. Semblava que fossim les ambulàncies del Tour de France, ja que anàvem poc a poc darrera dels ciclistes. A la furgo anàvem comentant cada ciclista, la bici que portava, la cara que portava, lo cansat que semblava, tot!!! Finalment, no hem trigat gaire en arribar a Grenoble. El segon en caure ha sigut el Uri, mentres que el Roger ja s'havia despertat. El trajecte ha sigut bastant silenciós. Tot i que el Carles i jo posavem cançons canyeres, tots estàven embobats amb les Nintendos, mentres que el Martí i el Roger jugàven amb els peluixos nous que es van comprar als alps. Hem fet una parada per berenar, on molts s'han comprat alguna coseta, i d'altres encara els hi sobrava menjar d'altres dies.
Próxima parada: Perpignan!! Un cop hem pujat a la furgo, la Blanca no ha tardat ni 5 minuts en caure dormida, cosa que ha durat fins que hem arribat a Perpignan, on s'ha despertat d'un bot quan hem posat la canço "de noche y de dia", a tot volum per arribar a on estàven els pares.
Allà ens esperàven els pares dels Huguet i d'el Oriol!! Contents de retrobar-se, hem pogut veure abraçades i somriures! Mentres descarregàvem maletes, els altres han sortit per estirar cames, i jugàven amb la pilota en una rotllana. Jo també m'he baixat a Perpignan, per tant no he pogut veure la retrobada del resta, peró estic segura de que també ha sigut molt emotiva.
Aixó ha arribat al seu final, i tot i que estem tristos de que s'hagi acabat, també estem molt contents de veure als pares i de tornar a ser a casa, i sobre tot, molt i molt motivats per aquesta próxima temporada. De ben segur, que veurem molts podis. Ha sigut una gran setmana on a part de passar-nos'ho súper bé, hem aprés moltísim i hem millorat atope!
Aquesta setmana tindreu el video i foto de record!
Estem en contacte,
Laura Sabaté
Laura ets una crack. Gràcies per aquest blog que ens ha mantingut informats i també donar-vos les gràcies per la setmana tant Excel.lent que heu organitzat i la pinya que sou. Sobre tot gràcies per l'acollida a Oriol que ha estat com a casa i que ha arribat explicant i repetint lo bé que ha estat. Gràcies a tot l'equip i al CELL !!!!
ResponderEliminar